Els xispons

Desprès de llegir el comentari d’en J. Sans, m’han vingut a la memòria molts records d’infància. Els “xispons” (encenedors elèctrics de cuines de gas), unes eines que van ser utilitzades, durant uns cert temps, per allà els anys 80, al poble d’Alforja, com a sistema de martiri de tot hom que es poses a l’abast. L’aparell que utilitzàvem no tenia la carcassa de plàstic característica, si no que era la part interna. Em sembla recordar que va ser un descobriment per casualitat, en una de les moltes expedicions per trobar munició, en el contenidor de rebutjos de la fàbrica del poble. La munició eren bocins de cables de plàstic, utilitzats per a fer ganxets (els de la fàbrica eren boníssims, ja que no eren rígids, si no flexibles, com a goma, i s’adaptaven molt be). Com que al contenidor i anava a parar tot allò inservible, hi podies trobar de tot, termos que els sortia l’espuma de poliuretà per algun orifici, salers de vidre, sucreres, etc… i, clar, els “xispons”. Però, no tan sols s’utilitzaven aquestos aparells per a enrampar a tort i a dret, fins i tot es va arribar a espatllar alguna màquina “recreativa” (de marcianitus, vaja!). Al principi donaven partides “gratis”, però, a la llarga, se’n ressentien i s’espatllaven…

A l’interior d’un “xispó” (encenedor elèctric) hi ha un mecanisme on es produeix, al accionar-lo, una elevada corrent elèctrica amb capacitat per a crear un arc voltaic o guspira elèctrica, que és la que encendrà el gas. El fenomen que produeix aquesta elevada carrega elèctrica s’anomena “Piezoelectricitat” (del grec piezein, i vol dir estrènyer), hi ha diversos cristalls, que al ser sotmesos a pressió mecànica, adquireixen certa polarització elèctrica deguda a una diferència de potencial entre llurs cares oposades, al ser deformades. Aquest fenomen és l’utilitzat en els xispons.

Els aparells que utilitzàvem tenien, una carcassa de plàstic, on es produïa la piezoelectricitat, un polsador, que produïa la deformació dels cristalls, i un cable de coure, recobert amb plàstic, que és per on passava la corrent elèctrica, que havia d’acabar produint la guspira… però que naltros fèiem servir per a enrampar la gent… adorables criatures.

Si voleu aprofundir, una miqueta més, sobre el fenomen de la piezoelectricitat, la Wikipedia té un article interessant.

Un Reproductor Multimèdia Portàtil de somni!!

L’iPod Touch, és el rei dels reproductors multimèdia, amb tres models a escollir, 8, 16 i 32 Gb.  Reprodueix música (AAC, MP3, AIFF i WAV), vídeos (H.264, .m4v, .mp4, .mov), audiollibres, podcasts i fotografies. A més de tot això, que també pot fer l’iPod vídeo de 30 Gb que tinc, es pot connectar a Internet, per mitjà de la seva connexió Wi-Fi, navegar-hi gràcies al programa que incorpora de sèrie (anomenat Safari), a més, es pot enviar i rebre correu electrònic, mirar els vídeos del YouTube… Però, si això no fos poc, ara incorpora una sèrie de Widgets (programets) que et permeten fer moltes coses, com anotacions, saber el temps que fa, etc.

La cirera del pastis és la seva pantalla tàctil de 3,5 polzades, que permet veure els vídeos, o navegar per Internet, amb una pantalla considerable. Tot es fa a través de la pantalla, fins i tot incorpora un teclat QWERTY que facilita molt la feina d’escriure, per exemple, al buscar quelcom per Internet o al escriure un correu.

Que té de dolent aquesta meravella de la tecnologia… per a mi, el preu, que és desorbitat, sobretot el de 32 Gb. Si que amb un de 8 ja fas, però, quan estàs acostumat a portar l’iPod ple d’arxius, amunt i avall, a utilitzar-lo com a disc dur extern, un preu tant elevat et tira en rere. Però en fi, sempre podré somiar…

Una altra cosa que em sembla una errada, en una trasto com aquest, és la no inclusió d’una ràdio. Potser, a la llarga, faran com en l’iPod vídeo, i ho arranjaran amb un apèndix.

El Purgador

El purgador és un aparell molt senzill, en aparença, però que va ajudar i molt a recollir la collita d’avellanes de forma ràpida, abans que un aiguat se les emportes cap a la mar. Està compost, bàsicament, per dues parts importants. Té una part fixa i una de mòbil. Les avellanes, recollides del terra i dipositades en un cabàs (am pedres, fulles, restes de plantes i del propi avellaner), s’aboquen a la part superior del purgador, que és la mòbil (una mena de caixó amb un fons de retxeta), i que es mou avant i enrere, per la retxa del fons s’escolen les avellanes, pedretes petites i d’altra porqueria, però les pedres grans, la fullaraca i les restes més grans es queden en aquest primer sedàs. Les avellanes continuen el camí, caient en una rampa, també de retxa, tot i que el forat és més petit, i aquí, s’escolen les pedretes i restes més petites, també, asclar, les avellanes amb un calibre molt reduït, caient al terra, sota del purgador. Com que el fons del purgador fa pendent, les avellanes i altres impureses, rodolen fins una senalla que hi ha col·locada al final del camí. Del cabàs passen al sac.
Amb aquest sistema les avellanes es plegaven molt més ràpid que quan es feia a dit, però no tant com avui dia amb un tractor amb xucladora. Les avellanes plegades amb purgador han de ser passades per una altre màquina que acabi de triar-les de les impureses, de les buides, de les picades pel diabló, etc…
Per a recollir de forma adequada les avellanes del terra, primer es feia un munt amb elles, mitjançant un rasclet de plàstic.